Entrevista a la presidenta del Clúster MAV publicada a Interempresas.

Maria Josep Riba, mànager de Sostenibilitat i Innovació de l'empresa Lubrizol Engineered Polymers, va ser nomenada presidenta del Clúster MAV a finals del 2023 després de la renúncia, per motius personals, de Carlos Lorenzana. Riba accedia al càrrec amb la voluntat de fer continuar creixent el Clúster MAV com a “clúster transversal que impulsa projectes d'innovació i col·laboració d'àmbit nacional i internacional” i per això compta amb una junta directiva formada per Xavier Marín (Dan*na) com a vicepresident; Joan Montobbio (Menzolit) com a tresorer; Laia Soler (CELSA) en qualitat de secretària; i Jordi Reverter (ICN2), Mª Eugenia Rodríguez (Eurecat), Valérie Bergeron (Materfad), José A. Calero (AMES), Joseba Luna (Onyriq) com a vocals.

La seva arribada va ser una mica per accident ja que Carlos Lorenzana va renunciar poc després d'accedir al càrrec… Com va ser aquesta incorporació inesperada?

Doncs la veritat és que no comptava amb acabar presidint el Clúster, però per sort, la direcció és molt coral i compto amb l'ajuda de la Clúster Mànager, de l'equip del Clúster, de tots els membres de la junta i de José Antonio Calero en particular, que ja havia estat president, amb molta experiència al Clúster i al qual puc consultar tots els dubtes.

Quan va néixer el Clúster MAV, la idea era agrupar empreses de sectors molt diferents, però amb un factor comú: l'especialització en materials avançats. Continua així?

Sí, totalment. El Clúster MAV continua buscant aglutinar empreses que aportin valor afegit als materials. Avui formen part del Clúster empreses del món dels polímers, de ceràmiques, del metall, de biomaterials i teixits, juntament amb centres tecnològics i universitats. En el cas de l'empresa que represento, Lubrizol, fabriquem un polímer, el poliuretà termoplàstic, les característiques tècniques del qual ho fan especialment indicat per a aplicacions d'alt valor afegit.

Parlant d'empreses i universitats, a la darrera edició del Dia del MAV, alguns dels presents alertaven de les dificultats de la col·laboració entre institucions públiques i empresa privada…

Són casos concret, perquè nosaltres, com a Clúster, tenim projectes col·laboratius en què participen tant empreses com centres de R+D i universitats. A més, he de dir que els mateixos centres de recerca tenen molt d'interès a participar en projectes empresarials. El que sí que és cert és que els temps i la burocràcia entre empresa privada i pública són molt diferents.

També he de dir que els projectes col·laboratius són molt positius per a petites i mitjanes empreses. M'explico: amb les grans empreses, el finançament que poden rebre normalment és menor i tenen més recursos per a la recerca pròpia. En canvi, les petites i mitjanes empreses tenen menys recursos per a la recerca i els projectes permeten fer recerca pròpia o amb centres externs que, sense ajuda, no podrien dur a terme.

La presidenta del Clúster MAV afirma que "els projectes col·laboratius són molt positius per a petites i mitjanes empreses". 

“La universitat ha d'investigar què necessita el mercat”, argüeixen alguns.

És clar, l'empresa sempre busca negoci, no li interessa investigar sense saber si tindrà sortida o interès al mercat. Ha de ser al revés, estar atents, preveure els problemes i les necessitats futures del mercat i iniciar les investigacions. En aquest sentit, avui dia hi ha més possibilitats de col·laboració de centres públics amb empreses, mitjançant, per exemple, doctorats industrials, estudis de màsters amb part lectiva i part en empresa, on els estudiants realitzen un projecte d'interès per a ells i els serveix de currículum i com a treball de fi de màster. A Lubrizol tenim alguns alumnes i és una fórmula molt interessant per a les dues parts. Per a la universitat, perquè col·laboren amb el món de l'empresa i poden oferir una oferta molt interessant als estudiants, i aquests, que veuen com se'ls obren les portes del món professional. Pel que fa a l'empresa, té més capacitat de posar en marxa investigacions que són interessants per al negoci.

Com a Clúster de materials avançats precisament tenim diversos projectes col·laboratius en marxa. Per exemple, el 2023 es van aconseguir 6 projectes qualificats d'AEI (associacions empresarials innovadores) amb 1,6 milions de pressupost i 26 organitzacions participants, de les quals no totes eren del Clúster, és clar, però sí que cadascun dels projectes té implicada, com a mínim, una empresa del MAV. Això ens dóna més visibilitat davant de moltes altres empreses i organitzacions.

Un dels objectius de la seva presidència és continuar creixent. Què ofereix el Clúster MAV a les empreses perquè s'hi vulguin associar?

Com a Clúster MAV oferim els diferents grups de treball on ens organitzem: impressió 3D, nanomaterials, materials lleugers —molt demandats en el món del transport i la mobilitat—, economia circular —cada dia més en voga— i l'electrònica impresa. Aquests grups permeten la relació entre els membres del Clúster amb interessos semblants i afavoreix les sinergies. A més, organitzem diferents jornades al llarg de l'any sobre temes d'interès que ajuden també al coneixement entre empreses i els aporten valor. I estar en el marc d'ACCIÓ, l'agència per a la competitivitat de l'empresa, és també important ja que organitza moltes activitats, cursos, trobades sobre temes específics, conferències i missions comercials i de coneixement internacional (ara per exemple està prevista una missió a Boston per a finals d'any).

El Clúster MAV organitza diferents jornades al llarg de l'any sobre temes d'interès que ajuden al coneixement entre empreses i els aporten valor. A la imatge, el Dia del MAV celebrat el desembre de l'any passat, dedicat a innovació col·laborativa.

Creu que les empreses encara es coneixen poc?

A nivell de pimes, ens coneixem poc, sí. Pertanyo al Clúster des de fa 4 anys i encara avui hi ha alguna empresa que no sé a què es dedica… Per això, a la darrera jornada d'Immersió, vam demanar als socis nous que fessin una petita ronda de presentació. És una manera de fomentar les sinergies, que és la base del Clúster; comptar amb un conglomerat d'empreses que hi poden col·laborar; intercanviar idees o millorar la cadena de valor.

Les empreses que pertanyen al Clúster MAV han de complir uns mínims en R+D?

És clar, interès a innovar i anar més enllà del seu dia a dia o buscar col·laboracions per solucionar un problema propi. Seria el que anomenem un repte d'empresa, un associat té una necessitat i llença la petició en un fòrum intern. L'únic requisit és que treballin amb materials, que els facin servir, els fabriquin o els distribueixin.

Però això suposa posar una part de l'empresa al descobert… i del know how. Hem superat la desconfiança?

Dependrà de fins a quin punt s'ha de compartir informació, ja que entrem al món de les patents i els secrets industrials. Però es poden signar acords de confidencialitat o de col·laboració puntual per a determinats treballs o projectes per definir què es pot compartir o no i a qui pertanyen els resultats obtinguts. També des del Clúster mantenim contacte amb altres clústers amb l'objectiu de conèixer què fan, com s'organitzen, les activitats que duen a terme… Per a aprendre'n i intercanviar idees.

Quina és la seva funció principal i els objectius del seu mandat?

Bàsicament la meva funció és la de representativitat del Clúster. I l'objectiu és mantenir la línia d'actuació amb què va néixer, amb un afegit: millorar el coneixement entre les empreses del Clúster mateix. Per això a les sessions d'Immersió estratègica fem que es presentin o bé exposin algun projecte. Cal tenir en compte que actualment formen part del Clúster més de 70 empreses, amb l'objectiu d'arribar a les 100 el 2026. Entenem que un centenar d'associats és una xifra òptima per mantenir el Clúster i continuar essent un espai de fòrum d'empreses sense perdre personalitat. Aquest creixement el fem tenint en compte demandes d'empreses, però també visitant empreses que considerem interessants per entrar a formar part del Clúster. I per atraure nous socis és vital tenir projectes interessants, que vegin que formar part del Clúster MAV els aporta valor. Sense oblidar-nos de mantenir els associats actuals!

Parlant dels seus associats i els futuribles… El Clúster MAV té aquest marge de creixement?

Sí, sí que el tenim. Com ja he dit, el nostre repte és arribar als 100 socis el 2026. Avui ja hi ha més de 20 clústers a Catalunya —amb alguns compartim empreses—, i algun té tanta envergadura que poden exercir de lobby al món empresarial. El Clúster MAV no ho pretén ja que és molt divers pel que fa a sectors i empreses associades. Però sí que hi ha temes que ens impliquen a tots: com avançar cap a la sostenibilitat —ús d'energies renovables, reduir emissions i residus, reciclatge d'aigües, exigències de normatives europees que les empreses hauran de complir—; la formació i la capacitació del personal, i la incorporació de noves tecnologies i la digitalització a l'empresa, per exemple.

La formació ja s'està convertint en un tema recurrent en tots els fòrums industrials.

Sí, hi ha molta demanda. Fa poc hem començat un curs sobre electrònica impresa. Un altre tema d'interès, per exemple, és com mesurar les emissions de les empreses. L'empremta de carboni o l'anàlisi de cicle de vida són dades que es poden calcular, però poques pimes tenen capacitat avui per calcular les seves emissions i les de les matèries primeres, per la qual cosa necessiten assessorament i empreses externes per realitzar-lo.

Igualment, cal introduir coneixements d'intel·ligència artificial, conceptes de machine learning, optimització de processos… i des del Clúster MAV estudiem i atenem peticions de quins són els temes més interessants per als nostres associats. Però tenim clar que la sostenibilitat, mantenint la competitivitat, serà un dels factors que més incidiran en el nostre futur, especialment per la necessitat de complir les normatives de la Unió Europea.

El Clúster MAV impulsa projectes publico-privats que permeten accelerar la innovació i el creixement de les empreses sòcies. Aquests projectes s'emmarquen en múltiples àrees, com ara l'economia circular, la internacionalització, les noves oportunitats de negoci, la nanotecnologia i els nanomaterials, la manufactura avançada o els materials lleugers, entre d'altres. Entre ells, destaquen POLREC i Amulet.