Els alumnes de la Harvard Business School estudiaran el cas de la política de clústers a Catalunya i l’impacte que ha tingut en la competitivitat de les empreses catalanes. Ho han donat a conèixer aquest dilluns el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, i l’investigador de la Havard Business School, Christian Ketels, en el marc d’una trobada amb els presidents dels clústers catalans i representants de l’ecosistema.
Els alumnes que estudiaran el cas català estan especialitats en estudis de microeconomia i competitivitat empresarial de cursos de MBA i màsters en Administració Pública (MPA), a més alumni d’aquests cursos i d’estudiants d’un centenar d’universitats internacionals que col·laboren amb la Harvard Business School, que també tindran accés a l’estudi del cas català.
El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, ha assegurat durant la trobada que “la política de clústers és un actiu d’èxit i és molt important pel Govern i per la competitivitat de l’economia catalana. En els darrers tres anys, 400 noves empreses s’han sumat als clústers, guanyant múscul de cara al futur”. Torrent ha destacat que “les empreses cada vegada tenen una cultura empresarial de més treball en equip, de mirar al seu entorn i fer un esforç de generositat per treballar conjuntament per trobar solucions més eficients per a tothom”. En aquest sentit, el titular d’Empresa i Treball ha dit que “estem atents al dinamisme i pluralitat del teixit empresarial català, per això estem oberts a incorporar nous clústers a mesura que es consolidin nous sectors empresarials en el futur”.
Per la seva banda, l’expert de la Harvard Business School ha subratllat que “Catalunya és una referència global en la política de clústers. Moltes regions del món poden aprendre de com s’han adaptat les polítiques públiques i les estructures dels clústers als canvis econòmics i globals al llarg dels darrers trenta anys”. Ketels, un referent mundial en l'àmbit de la competitivitat empresarial, ha explicat que “avui dia, Catalunya té una estructura de clústers que funcionen des del sector privat, mentre des del govern, a través d’ACCIÓ, se’ls hi dona suport amb una visió global de quins sectors caracteritzen millor el teixit econòmic català. Per això, aquesta política és un clar i efectiu exemple que pot servir d’aprenentatge per altres regions”.
El cas d’estudi analitza l’evolució de la política de clústers a Catalunya impulsada per ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball- des del 1992. Així, destaca que ‘poques iniciatives s’han mantingut durant un període de temps tan llarg’ i els ‘forts indicis que aquest èxit en mantenir actiu aquest programa reflecteix el valor que aporta a Catalunya i la seva economia’.
En aquest sentit, subratlla que els directius confirmen com la seva participació en les activitats dels clúster ha ajudat les seves empreses ‘de manera crítica’ i que tenen millors indicadors com la facturació, la creació de llocs de treball, la innovació o la internacionalització que les empreses que no formen part d’aquestes organitzacions.
El cas també recull iniciatives impulsades per ACCIÓ durant les darreres dècades per facilitar el canvi estratègic a les pimes catalanes que formen part de clústers i les missions de prospecció internacional per a clústers per conèixer bones pràctiques d’altres regions.
Igualment, pel que fa a l’entorn, destaca el fet que la organització TCI Network -la xarxa global de professionals i organitzacions actives en el desenvolupament econòmic basat en clústers- està ubicada a la capital catalana, una ciutat ‘reconeguda com un hub metropolità europeu i mundial líder’. De fet, posa l’accent en la ‘forta tradició industrial’ de Catalunya, el fet que hagi assolit la categoria d’strong innovator per la Comissió Europea en el rànquing d’innovació europeu així com inversions recents de multinacionals com Microsoft, amb l’obertura d’un centre d’R+D centrat en IA a Barcelona, o el hub d’R+D de la farmacèutica AstraZeneca.
El cas de l’escola de negocis també apunta l’activitat de Catalunya en xarxes internacionals vinculades als clústers i els projectes finançats per la Unió Europea. Destaca que, amb 41 clústers registrats a l’European Cluster Collaboration Platform, Catalunya és la regió amb més organitzacions per sobre de Lituània, Baviera (Alemanya) i Baden-Württemberg (Alemanya), així com que Catalunya també és la regió europea amb el nombre més alt de clústers que han rebut finançament mitjançant el programa Euroclusters de la Unió Europea.
Un clúster és una agrupació d’empreses (pimes, multinacionals i startups) i agents de l’entorn (universitats i centres tecnològics) d’un determinat àmbit econòmic que comparteixen reptes. Es tracta d’un instrument que permet millorar la competitivitat de les empreses a partir del desenvolupament de projectes transformadors conjunts relacionats amb els reptes estratègics del sector.
A Catalunya, la política de clústers va començar fa més de 30 anys. El programa Catalunya Clústers, impulsat per la Generalitat a través d’ACCIÓ, actualment incorpora 27 clústers catalans que agrupen més de 2.700 empreses i agents associats amb una facturació de més de 70.000 milions d’euros.
Per tipologia, els socis dels clústers representen un teixit divers d’actors, incloent-hi pimes (68%); grans empreses (10%); centres de recerca, universitats i proveïdors de coneixement (9%); startups (8%); i agents de l’entorn (5%). A través d’aquesta iniciativa es pretén ajudar-los a enfocar la seva estratègia, cofinançar projectes estratègics, organitzar viatges a ecosistemes de referència per fer benchmarking internacional i tancar projectes de col·laboració entre clústers catalans o amb entitats internacionals, entre altre d’altres.
_20210324092110.png)
