Entrevista a Oriol Grau, CEO de BCircular, una start-up dedicada al desenvolupament i explotació de tecnologies per al reciclatge de materials compostos per a donar solucions al problema de la fibra de carboni i dels compòsits.

Ens podríeu explicar de manera resumida quina és l’activitat de l’empresa?

Ens dediquem a desenvolupar solucions per al reciclatge de compòsits. Són plàstics de fibra de vidre o de carboni que tenen diferents components i és molt difícil reciclar-los perquè és un material molt resistent i amb propietats mecàniques molt elevades. La resistència és el que fa més complex el reciclatge. Actualment hi ha un problema a escala global amb el reciclatge d’aquest material, perquè es genera un volum molt alt de tones. Parlem de xifres realment molt i molt elevades d’un material que s’utilitza en un conglomerat de sectors diferents, com ara les indústries de l’automoció, la nàutica i l’aeronàutica, el sector eòlic...

En què consisteixen les solucions que oferiu vosaltres per a reciclar aquests materials?

Duem a terme un procés termoquímic que permet aplicar diferents corbes de calor en una atmosfera controlada a partir de la qual obtenim fibres netes d’alta qualitat.

És un procés molt complex?

És un procés complex perquè hi intervenen moltes etapes. Es busca eliminar la resina sense malmetre la fibra de vidre o de carboni, i és molt dificultós perquè has de tenir un balanç tèrmic idoni per a eliminar el percentatge màxim de resina sense comprometre la fibra del propi residu. És complex perquè si hi apliques poca calor no es recicla bé i si et passes amb la calor acabes malmetent la fibra i no té qualitat.

On les feu arribar aquests solucions?

Ara estem desenvolupant la tecnologia a escala pilot, però estem treballant amb empreses de diferents sectors, com aeronàutiques, subministradors de peces d’avions, empreses del sector de l’automoció, l’hoquei...

S’havia fet alguna cosa o heu partit de zero?

Existeixen diferents tecnologies que estan en un estat de desenvolupament. És un problema mundial i moltes empreses i centres tecnològics miren de buscar solucions, però actualment sabem de primeríssima font que no existeix cap empresa que estigui donant sortida a aquest tipus de residus. És un problema global que afecta molts sectors secundaris.

Ho feu sols?

Col·laborem amb diferents centres tecnològics. Treballem amb el CSIC i tenim una relació directa amb Eurecat. Tenim projectes amb diferents centres.

Ara mateix en quina situació està el desenvolupament d’aquestes solucions? 

Estem escalant i automatitzant el procés. També tenim en marxa diferents projectes. Un d’aquest és el consorcis internacional VIBES, formal per tretze entitats de set països. El projecte està enfocat en els materials bio-basats, on creem els compòsits del futur. El que fem és desenvolupar materials avançats amb resina bio-basada. Es tracta de nous compòsits que ja porten a l’ADN una reciclabilitat fàcil.

Aquesta tecnologia està a la fase final ja?

Estem treballant en una planta preindustrial, encara no industrialitzada del tot, però ja estem fent que sigui tot més ràpid, rebaixant els costos del procés i fent que el sistema d’operacions estigui 100% optimitzat i totes les fases del procés i el post-procés siguin més ràpides.

Quan es podria veure aplicada aquesta solució?

Esperem que d’aquí a uns quants mesos ja tinguem la tecnologia en ple funcionament.

A on es podrà aplicar?

Ho estem treballant. El nostre mercat principal és per un cantó la indústria aeronàutica, com per exemple empreses que subministren a Airbus, i també estem reciclant material d’automoció. Tenim un projecte destinat a l’automoció.

Vau ser els primers a reciclar la pala d’un aerogenerador. Com ho vau fer per reciclar una pala de 44 metres de llargada i 6,2 tones de pes?

Vam obtenir un projecte finançat per l’Agència Catalana de Residus que ens va permetre reciclar la primera pala de l’estat espanyol.

Va ser molt complicat?

Hi va haver diferents components que ho van fer complex. El que vam fer va ser fraccionar la pala al parc eòlic amb un responsable de medi ambient perquè les operacions no tinguessin cap afectació. Van carregar tot el material en un tren camió, el van portar a les nostres instal·lacions i el vam reciclar. No és el projecte més gran en el que hem participat però sí que ser un salt al buit perquè nosaltres teníem poca capacitat. Hi havia algunes pors però teníem clar que s’havia de fer, que calia buscar solucions.

Aquest procés que comenteu s’ha pogut aplicar a la pràctica?

Tenim connexió amb els grans operadors i sí que hi ha molts projectes en marxa, però sincerament encara no s’ha aplicat. Actualment portar-ho a l’abocador continua essent el més fàcil. La nostra tecnologia és vàlida per al sector eòlic, però ens interessa més mirar cap a altres sectors on el reciclatge sigui més viable. La sortida comercial és el més complicat, perquè la fibra de carboni té un preu molt alt.

Que fa que el reciclatge sigui molt difícil... 

Quan un empresa ha d’utilitzar o incorporar un material nou sempre mira el preu i que sigui un material homogeni. Utilitzar un material reciclat és més complex perquè és més car. Un material verge té un preu molt econòmic i tothom va cap aquí. Reciclar pales d’aerogenerador té un preu molt alt i això encareix molt el producte que en surt. 

Per tant ara mateix no s’estan reciclant aquest tipus de materials?

Hi ha variacions en les fonts, però a nosaltres el que ens diuen és que no hi ha empreses que hi puguin donar cobertura. Quan es parla de fibra reciclada parlem de retalls de fibra, però no de productes finals com a tal. En el cas del producte final, el 95 o 97% del material no es recicla. I el que petit percentatge que es recicla és per a fer proves per a fer servir els materials resultants per a fer altres productes.

Serà un procés lent?

No ens quedarà cap altra opció que posar-nos-hi. En el tema de la fibra de vida ho veig més complex.

Què es podria fer per a facilitar el reciclatge de materials?

A dia d’avui hi ha moltes ajudes perquè les empreses s’animin a intentar donar sortida o reciclar el material. Però en paral·lel estan augmentant els costos de gestió... No puc preveure què passarà, però de mica en mica sí que es va caminant cap a aquesta direcció. Hi ha ajudes dirigides al reciclatge de pales d’aerogenerador, però el tema és més complex i no afecta només el sector eòlic.

En quins altres sectors s’hauria d’actuar?

A dia d’avui hi ha el focus posat en les pales d’aerogenerador pel seu volum, però el sector eòlic és la punta de l’iceberg. Si anem al sector nàutic veurem que el nombre d’embarcacions d’oci que hi ha a nivell mundial és altíssim. I tot això va a l’abocador.

No s’ha fet res enfocat a aquest sector?

Ens vam presentar el Nautitech i vam guanyar el concurs. Tot i que ara estem centrats en el reciclatge de fibra de carboni, ens encantaria créixer i abraçar sectors com el nàutic. Un dels objectius que tenim és que Barcelona sigui un referent en reciclatge. Nosaltres ara mateix per dimensions no ho podem fer, però ens encantaria poder ser un cas d’èxit i replicar-ho a nivell mundial. Un altre exemple d’on ens agradaria tenir presència seria el Circuit de Catalunya, que és considerat un referent en medi ambient. Amb qui estem començant a treballar és amb la Plataforma Aeronàutica Internacional, que és el màxim referent mundial en el desmantellament d’avions.  L’aeroport de Terol forma part del consorci europeu que hem comentat anteriorment, VIBES.

En què més esteu treballant?

Estem treballant amb temes d’automoció. També estem en un consorci nacional liderat per BCN 3D. Aquest projecte, anomenat VIVALDI, està enfocat en el reciclatge de diferents residus per la producció de filament per a la indústria additiva i 3D. Nosaltres el que fem és reciclar la fibra de carboni per a crear un nou filament.

Feu alguna actuació a nivell internacional?

A part del consorci internacional VIBES estem treballant amb empreses italianes, angleses i americanes. Totes comparteixen el mateix problema de reciclatge.

Diríeu que ara es dona molta més importància al reciclatge de materials?

Una de les coses que sí que estem fent molt bé en aquest moment de la història és que per fi es té en compte el cicle de vida dels productes. Abans no passava i ara tots els productes ja porten incorporat el concepte de reciclabilitat, que ha d’estar molt marcat des de la fase inicial. Això són molt bones notícies. No ens podem permetre el luxe de perdre aquest tren. En el cas dels compòsits hem fabricat productes genials amb prestacions molt bones sense tenir en compte què passa quan se li acaba la vida útil. Ara aquest paradigma està canviant.

I ha estat en qüestió de pocs anys... 

Sí, el canvi climàtic i fins i tot la COVID-19 han fet veure a la gent que cal mirar més enllà. Tenim l’obligació de ser optimistes. La nostra empresa neix únicament per donar la volta a tot això, des del convenciment que tenim un problema que hem de solucionar. Encara que sigui arriscat hem de tirar cap aquí. 

Veieu voluntat real a nivell internacional d’anar cap aquí?

Sí. Els canvis a nivell polític han estat el que ho han mogut tot. Evidentment les empreses només es fixen en els costos, i més en temps de crisi, però la palanca han estat els governs i les directrius europees, que han dit que en pocs anys tots aquests materials han de ser reciclables. Ens han dit: munteu-vos-ho com vulgueu però en un termini de cinc anys les pales d’aerogenerador ja no podran anar a parar a l’abocador. Això és el que ens ha activat. Abans hi havia interès, ara hi ha la voluntat de reciclar.

Quin futur li veieu a aquest paradigma a curt i a llarg termini?

Jo sóc optimista. Cada cop sortiran materials que incorporaran elements més sostenibles. Paral·lelament, hi haurà productes o elements de tipus més estructural, com ara els avions, que potser no es podran permetre el luxe d’anar a materials més sostenibles però habilitaran solucions per a reciclar-los. No hi ha cap dubte que estem tirant cap a la sostenibilitat, però qui en tindrà l’última paraula serà el consumidor. El poder del consumidor s’ha de valorar molt. Què vull comprar? Per què vull optar? Per un sistema que contamina o per un de més sostenible?

Formeu part del Clúster MAV des de l’any 2019. Quins són per a vosaltres els avantatges de formar part del clúster? En què us ha beneficiat?

Per a nosaltres l’entrada al Clúster MAV va ser molt positiva. Com a empresa petita ens va permetre posar-nos al mapa, tenir visibilitat i parlar de tu a tu amb empreses on no haguéssim tingut la possibilitat d’arribar. A més, totes les activitats que es fan i els grups de treball ens resulten molt beneficioses i, de fet, hem articulat diferents projectes que han sortit gràcies al MAV. El Clúster ens permet veure els problemes que tenen les empreses, què hi podem aportar, quines mancances tenim que altres empreses del Clúster poden solucionar... També ens ajuda molt a nivell de poder obtenir finançament. Els projectes que han sortit del Clúster ens han estat molt beneficiosos.