Entrevista a Jose Antonio Calero, responsable d’R+D a AMES i president del Clúster MAV des del març del 2019. AMES – Sintered metallic components és un grup fundat l'any 1951 que es dedica a la fabricació i venda de components metàl·lics sinteritzats. Amb capital 100% espanyol, la seu central de la companyia és a Sant Feliu de Llobregat però té centres de producció a Hongria, els Estats Units i la Xina. Compta amb una xarxa mundial de vendes i suport tècnic que dona servei a més de 1.000 clients de més de 60 països.

Què és AMES?

AMES és un grup d’empreses orientades a la producció de components per al sector de l’automoció a través d’una tecnologia no molt coneguda, la pulvimetal·lúrgia, i més concretament el press & sinter. El que fem és premsar pols metàl·lic copiant la precisió de la matriu sobre la que es compacta la pol a components que després adquireixen la seva resistència amb el sinteritzat que no és més que un procés de difusió a temperatura en estat sòlid, principalment, que permet guanyar les propietats mecàniques i físiques al component per a satisfer els requeriments demandats. 

Aquesta tecnologia permet obtenir formes complexes a components que habitualment requereixen gran precisió, gran volum i baix cost. Ho fem de manera força eficient amb baix malbaratament de material i consum energètic, i a més, com a empresa, ho fem eficaçment perquè ja portem gairebé 70 anys fent aquest tipus de productes amb aquesta tecnologia. Tot i així, el grup d’empreses AMES, que ha anat creixent amb el temps i a hores d’ara constitueix el 5è o 6è grup de pulvimetal·lurgia a nivell europeu, també aspira a fer coses en altres sectors, fent components o aplicacions amb un major valor afegit, que és el que malauradament el sector de l’automoció no et dona.

En el vostre cas sou el responsable d’R+D de l’empresa. Què suposa això?

Sóc director de recerca des de fa més de 15 anys en aquesta casa, tot i que porto més de 25 anys treballant a R&D. Al departament de recerca som responsables de liderar l’estratègia de diversificació de negoci de l’empresa en diferents sectors i amb diferents materials, sempre buscant que la pulvimetal·lúrgia sigui la línia tecnològica a seguir.

Com ha evolucionat la recerca en aquest quart de segle que porteu treballant al departament de recerca?

Inicialment fèiem recerca sobre millora de la producció o millora del procés perquè, al cap i a la fi, ser competitiu en aquest sector vol dir ser capaç de tenir un cost de producció una miqueta més baix que la teva competència. Quan parlo d’un miqueta més baix en el sector de l’automoció estic parlant de cèntims d’euro. I això passava bàsicament per millorar la productivitat millorant el procés amb la baixada de costos de producció resultant. I aquí hi havia gran part no només de desenvolupament sinó també de recerca que es feia a la casa.

Des de fa 15 anys la cosa ha anat virant cap a la cerca de noves aplicacions en sectors diferents on el valor afegit sigui molt més important, i per això hem entrat en el sector salut. Vam desenvolupar internament un nou material base de titani biocompatible i osteointegrable que es va patentar i a partir d’aquí s’ha generat una divisió mèdica, amb un cert èxit a hores d’ara, que esperem que només sigui la punta de l’iceberg i que vagi creixent amb el temps.

S’està treballant en sectors com el de l’energia, sobretot amb temàtiques relaciones amb dispositius per a la generació d’hidrogen verd, en sectors de la tecnologia additiva, per a productes amb formes molt més complexes, al sector mèdic, amb dispositius bactericides o al sector de la indústria química, amb sistemes filtrants. És, precisament, en aquest sector on es valora bàsicament el coneixement de com generar porositat i com modificar-la perquè sigui eficient per les necessitats i els requeriments del que s’ha de fer... Per tant, sí que és cert que hem fugit de l’automoció amb la millora de procés i hem anat a caure en sectors on realment el valor afegit pel producte que es es fa és bastant més gran i és el que esperem que ens doni resultats o un retorn en els propers deu anys.

«Hem creat i patentat un nou material biocompatible i osteointegrable que esperem que només sigui la punta de l'iceberg»

És a dir que el vostre departament ha permès tant diversificar els sectors amb els quals treballa l’empresa com desenvolupar noves aplicacions.

Sí, el nostre departament d’alguna manera fa d’antena tecnològica, està molt atent al que es va fent a nivell mundial, al que s’està publicant, a les novetats que apareixen, etc. Aplica el coneixement de la tecnologia on creiem que som experts per a donar solucions que puguin satisfer les necessitats que estem veient que hi ha en diferents sectors, i òbviament després industrialitza. Tot això està dins de les funcions del nostre departament.

«El departament de recerca fa d'antena tecnològica»

De les aplicacions que heu anat desenvolupant quines destacaríeu?

Amb diferència, i bàsicament perquè a hores d’ara és una realitat, el titani biomèdic. El repte era majúscul ja que entràvem en un mercat, que era el mèdic, en el que no teníem cap experiència, amb una material amb el que tampoc havíem experimentat gens, que mai havíem sinteritzat i del qual mai havíem conegut el comportament, amb una funció complexa que requereix una qüestió no només mecànica sinó biològica. Hem aconseguit un producte que a hores d’ara ja porta més de 500 aplicacions amb èxit sense cap tipus de rebuig. Tot i que el volum sigui molt petit comparat amb els milions de peces que es poden fer per al sector de l’automoció, des del punt de vista tecnològic crec que ha estat el nostre èxit més gran com a departament de recerca.

«El titani biomèdic és el nostre èxit més gran com a departament de recerca»

Això us permetrà continuar implicats en el sector mèdic desenvolupant noves aplicacions?

És l’objectiu. És un material que té diverses aplicacions, tot i que és un sector difícil per les barreres d’entrada i la regulació del sector sanitari. És costós. Tot i així, hi ha oportunitats que estem intentant aprofitar fent servir el mateix material amb algunes additivacions diferents que donin encara més valor afegit i que ens obrin les portes a diferents aplicacions. Esperem que això passi, però serà difícil i costós perquè el sector de pròtesis o dispositius està dominat per 4-5 multinacionals i les barreres d’entrada són tècnica i econòmicament elevades.

A parer vostre, quin és el pes que hauria de tenir el departament d’R+D en una empresa?

És una opinió molt personal: crec que això es una qüestió de creure-hi o no, i normalment és més una qüestió de l’empresari que no pas de l’organització. L’organització necessita recerca i l’empresari és el que ha de decidir que aquesta recerca no sigui una despesa sinó una inversió. Aquí crec que hi resideix la gran diferència. Tot depèn de si l’empresari convenç l’organització perquè això sigui una inversió, s’hi aposta clarament i es posen les eines complementàries per alinear prou bé aquesta recerca amb l’estratègia de l’empresa, trobar oportunitats de negoci i executar aquestes oportunitats de negoci per a tenir un retorn econòmic a mig termini. Si no, es fa el paripé fent servir la recerca com un control de qualitat i poca cosa més.

Crec que malauradament a la industria més propera de casa nostra estem massa acostumats a fer paripés i agafar la recerca com una despesa i no pas com una inversió. Aquesta és la meva experiència de 25 anys. Veig empreses de molts tipus fent coses molt semblants i hi ha recerca també de molts tipus. Tenir un departament de recerca intern facilita molt la comunicació amb altres entitats que treballen en temàtiques alineades. Internalitzar la recerca no exclou el fet de tenir contactes o contractes amb centres tecnològics o universitats, tot el contrari. El que passa és que una cosa és el que es desenvolupa en un centre i l’altra, ben diferent, el producte que es fa a la indústria, i aquest gap algú l’ha de cobrir. Normalment, a les empreses no estem acostumats a parlar en aquest llenguatge, propi de la recerca. Ha de ser una departament amb persones qualificades, ben valorades, que ho puguin fer i traduir en el menor temps possible.

«El pes que té l'R+D depèn més de l'empresari que no de l'organització»

Creieu que l’R+D de vegades és més una marca o un eslògan que no una aposta seriosa?

Hi ha grans corporacions que ho tenen com a senyal d’identitat i han agafat l’R+D com una marca de valor, amb multitud de formes, però normalment quan les empreses mitjanes parlen d’R+D és més una marca i és bàsicament dir que estàs fent alguna cosa de laboratori; i això no és R+D.

«Dir que estàs fent alguna cosa de laboratori no és R+D»

Què creieu que falta per a tenir clara aquesta aposta? És qüestió de recursos?

És una aposta. És una qüestió de cultura empresarial i aquesta cultura empresarial ha de moure molts engranatges perquè amb la cultura empresarial es mouen les iniciatives públiques. Sense cultura empresarial no es mouen iniciatives públiques. La universitat no ajudarà la indústria a fer aquest tipus de canvi, ha de ser la pròpia indústria. No hi ha més. Quan mires el curt termini acostumes a no veure això i en aquest sector i en aquest país, Catalunya i l’Estat, som massa de curt termini.

Amb quants investigadors compta el departament que dirigiu i quin perfil tenen?

A recerca, pròpiament dit recerca, perquè dividim recerca i desenvolupament, som 11 persones, entre tècnics i doctors. Són perfils potents i crec que és l’única forma de liderar aquest procés. Moltes d’aquestes línies no són el core business actual de l’empresa, sinó que estem projectant més enllà d’aquest core bussiness. AMES és una empresa una mica peculiar, perquè no només fa la seva pròpia recerca, sinó que desenvolupa i construeix les seves pròpies màquines i fins i tot es fa parcialment la seva pròpia matèria primera. Aquesta integració vertical és la que ens permet, dins el sector de l’automoció, agregar marges i ser capaç de poder sobreviure.

Portem 70 anys i encara continuarem uns quants anys més. Per tant, cada cosa d’aquest tipus que fem implica coneixement, un perfil tècnic important, enginyeria, recerca i saber-ho aplicar tant a la generació de matèria primera com a la fabricació o el desenvolupament ad hoc de la maquinària necessària per a la producció. Aquest es el perfil real que trobem a AMES.      

AMES forma part del Clúster MAV. En què us ha ajudat formar part de l’associació? 

Com et dic, estem liderant tot el tema de la diversificació apostant per noves oportunitats, i és el Clúster MAV el que ens dona una visió molt clara del que es mou, no només al Clúster sinó a tot l’univers Clúster, a partir dels contactes amb la resta dels associats de l’univers Clúster per a conèixer els neguits del mercat, els reptes tecnològics o les necessitats intrínseques dels sectors. Només per aquesta informació ja és força important ser-hi, i a més, en el cas del Clúster de Materials Avançats, permet les sinergies amb diferents tipologies de materials per a aplicacions molt semblants. A més, tens accés a informació de processos i experiències que es poden fer per a un sector i que et pot donar la idea de fer-les al teu modificant-les, afegint-les o adaptant-les.

«A través del Clúster MAV tens accés a processos i experiències que et poden donar idees per al teu sector»

Sou president del Clúster MAV des del març del 2019. En què creieu que ha ajudat les empreses de l’univers dels materials avançats?

El Clúster MAV facilita un teixit mot dinàmic d’oportunitats a tots els nivells. A hores d’ara, el teixit industrial nacional, el català, està molt enfocat a petites i mitjanes empreses, i això fa que d’alguna manera se l’hagi d’ajudar no només a veure oportunitats sinó a treballar-les, i habitualment, si no tens el finançament o col·laboració no ho pots fer. Per tant, el Clúster és una engranatge fantàstic que permet que petites empreses amb idees determinades puguin començar a engegar aquestes oportunitats. Oportunitats que al final poden ser o no nous negocis, poden tenir o no retorn, però sense aquesta ajuda no es poden fer. I això el Clúster sí que t’ho dona. En el cas del Clúster MAV ja fa un cert temps que vam definir clarament que la nostra estratègia és una estratègia que té la innovació com a punt de referencia, és a dir que facilita que les empreses puguin treballar aquestes idees d’innovació que els permetin créixer en el futur.

«El Clúster MAV facilita un teixit molt dinàmic d'oportunitats a tots els nivells»

Quin futur o quin recorregut li augureu a l’associació? 

En la situació del món actual sóc molt optimista. No tant pel fet que els materials avançats siguin una cosa d’un abast molt petit respecte a com s’identifiquen les empreses, sinó pel fet que totes les coses estan fetes de materials. Si som capaços d’interrelacionar aquestes necessitats de materials amb la valorització que cada empresa troba del producte que pot oferir en un mercat ja sigui btc o btb, allà tenen l’oportunitat de generar aquestes sinergies i que el Clúster tingui sentit per a ells i per a la resta d’empreses. Pensem que cada nou soci que entra al Clúster dona moltes més possibilitats a la resta de socis a l’hora de millorar i d’augmentar les oportunitats de negoci que pugui tenir.

«El Clúster MAV facilita que les empreses treballin idees d'innovació que els permetin créixer en el futur»

Durant la vostra presidència quina evolució heu vist en el sentit de generar noves oportunitats i col·laboracions entre empreses? 

El Clúster el que ha fet ha estat oferir oportunitat i les empreses que han volgut trobar-les s’hi han anat afegint. Ha estat més d’aquesta forma. Habitualment les empreses estan afiliades a associacions sectorials del seu producte principal, i només veuran que un clúster tan transversal té sentit quan comencen a treballar-hi i a trobar les oportunitats que estan buscant. I això es el que hem fet, hem anat creixent a base de treballar amb les empreses, que han trobat que la dinàmica de treball de l’associació els permet millorar el seu compte d’explotació, que al cap i a la fi és el que importa.

És veritat que això ha anat evolucionant amb el temps, també ha anat evolucionat la visió que tenia el Clúster de si mateix. Arribar a la conclusió que som un clúster d’innovació no ha estat fàcil, ha suposat mols anys de descartar coses diferents. Ara ho tenim bastant enfocat en aquest punt i creiem en aquesta visió, que és la que ens ha de permetre consolidar una estratègia per a consolidar-nos com a Clúster, com a associació que aporti un benefici i un valor als associats.

«Cada nou soci que entra al Clúster MAV dona possibilitats a la resta de socis de millorar i augmentar les oportunitats de negoci»

És en un context de dificultat per a les empreses com l’actual que a la pràctica es veu com a més avantatjós formar part d’un clúster i col·laborar amb altres agents?

Sí, sens dubte. I a més és aquí on es veuen realment les empreses líders en aquest sector, que poden ser petites, no tenen per què ser grans, però que busquen generar o posar en pràctica la seva idea, una idea col·laborativa, i des d’allà s’impliquen completament. No som un clúster de fer acte de presència. Les empreses hi són perquè volen fer coses. Fan activitats que busquen tenir un resultat i això és l’important d’aquestes associacions. Hi ha clústers que es dediquen bàsicament a fer acte de presència. Aquest [clúster] no. A aquest les empreses que hi són participen a activitats, a projectes, en esdeveniments... Per tant, hi posen hores seves, ganes i busquen un resultat. I només quan troben aquest resultat se senten còmodes.

Per tant, crec que es una dinàmica diferent i hem d’explotar d’una manera o altra el fet que aquesta dinàmica sigui la pròpia del nostre clúster i sigui prioritària en el nostre clúster. Hem de pensar que som un clúster que apostem pels projectes, per la innovació, pel finançament dels projectes i d’alguna forma estem donant aquestes eines a les empreses. I aquestes empreses, realment, les que tinguin aquest esperit, són les que poden aprofitar aquestes facilitats.

«No som un Clúster de fer acte de presència. Les empreses hi són perquè volen fer coses»

Aquest any el Clúster MAV ha presentat fins a set projectes AEI. És una mostra d’aquesta praoctivitat que dieu a l’hora de generar noves propostes?

Efectivament, això és un fet. A la primera convocatòria a la que ens podíem presentar perquè ja ens havíem fet associació AEI no vam presentar cap proposta, a la segona vam liderar dues i vam participar en dues més i en aquesta darrera convocatòria n’hem presentat sis i participem a una més. Hem anat creixent en la implicació en aquesta tipologia de projectes pel benefici dels socis, però hem de recordar que també estem en tres projectes europeus i també fem projectes d’innovació a nivell de Catalunya. Per tant, totes les eines de finançament estan sobre la taula, les movem com a Clúster i intentem implicar totes aquelles empreses que tinguin idees i vulguin posar-les en pràctica. És una de les nostres funcions prioritàries.

Ara al juny finalitzareu un etapa de quatre anys com a president del Cluster MAV. Quin balanç en feu?

Tant aquests quatre anys com a president, i abans com a sots-president, han resultat una experiència molt grata. Han estat vuit anys veient com ha anat evolucionant tot, no només la meva empresa sinó les empreses del Clúster, el propi Clúster i l’equip Clúster, i finalment podem dir que estem molt orgullosos de l’equip que tenim. Realment crec que hem encertat un dels pilars estratègics que ens ha de definir i diferenciar de la resta de clústers del panorama nacional, que és l’impuls de la innovació i el finançament de la innovació.

Ara al juny deixo la meva presidència i la junta que continuarà serà una junta continuista amb idees semblants però amb persones diferents. Des d’aquí desitjo tota la sort del món al que surti com a nou president i als nous càrrecs directius del Clúster.

«Un dels pilars que ens diferencia de la resta de clústers és l'impuls de la innovació»